Després d'alguns dies de dubtes (ho he de reconèixer) he pres la decisió de manifestar la meva disconformitat amb la situació que estem vivint a Catalunya els professionals de l’ensenyament.

Avui al matí m’he llevat escoltant a la radio els serveis mínims per a la vaga i el concepte “serveis mínims” ha començat a donar-me voltes i voltes pel cap.

Si algú en te curiositat l’ordre es la 453/2010 de 22 de setembre.

Segons “ordena” la 453, a un centre de infantil i primària de dues línies hauran de ser-hi presents un membre de l’equip directiu i tres mestres més (un per cada sis grups).

En cas que tot el claustre prengués la decisió de fer vaga aquest 29 de setembre (que en un centre d’aquestes característiques voltaria el trenta docents, sense contar la resta de professionals hi treballen), a quins d’aquestos docents se’ls impediria exercir el seu dret a la vaga? Què haurà de dir el Tribunal Constitucional d’aquesta vulneració? Em podrien expedientar/acomiadar de la meva feina en cas que em negués a complir aquestos “serveis mínims”? Temorós consulto la Constitució per a mirar de aclarir dubtes.

Diu el punt 2 de l’article 28 de constitució que “es reconeix el dret a vaga dels treballadors per a la defensa dels seus interessos” i que “la llei que reguli l’exercici d’aquest dret establirà les garanties precises per assegurar el manteniment dels serveis essencials de la comunitat”. I m’agradaria remarcar la paraula ESSENCIALS.

És essencial anar un dia a classe per a un nen o nena de P4 o de 3er de primària? Posem per cas un alumne que deixa d’assistir un parell de dies a classe per acompanyar als seus pares en un viatge per conèixer un cosí, aquestos dies són més o menys essencials?

Si, com jo penseu que un dia de classe no es essencial, poden ser considerats aquestos “serveis mínims” inconstitucionals atenent al no compliment d’un dret clarament exposat a la Constitució?

I si a més mirem el que diu el paràgraf 22 de l’ordre 453/2010 de 22 de setembre diu:

Atès que de la tasca dels centres educatius també deriva un dret fonamental de

la ciutadania com és el dret a la conciliació entre la vida personal i laboral que

deixen els seus fills sota la tutela de les llars d’infants i les escoles, així com el dret

a la seguretat dels alumnes menors de dotze anys que accedeixen als centres, cal

garantir un servei de vigilància i atenció;

Confesso que en acabar de llegir aquest fragment sento por, esgarrifances i tristesa. Entenc (i si algú entén altra cosa li prego que m’ho expliqui) que la tasca del centres educatius és oferir un servei de vigilància i atenció dels nens i nenes que assisteixen al mateix. Sempre o només aquell dia de la vaga? Haure de deixar de trencar-me el cap amb programacions, reforços, necessitats educatives especials i demés ets i uts que conformen la vida de la meva aula i si aconsegueixo que no prenguin mal ja haure superat els objectius que de la meva ocupació s’espera?

Fins ara era conscient, encara que no em feia cap gracia, de la poca valoració que el col·lectiu de mestres tenim per part de la societat, però ara simplement em sembla increïble el que em sembla entendre.